Tallers 3A

Tallers 3A és un programa de prevenció i de promoció de l’envelliment saludable per a persones grans amb dependència lleu que l’Institut de l’Envelliment ha dissenyat específicament per ser desenvolupat en casals de gent gran. El seu objectiu principal és la capacitació en prevenció de la salut, promoció de l’envelliment saludable i autocura, així com l’enfortiment de l’autonomia personal en decisions de salut i de la vida quotidiana. +

Per fer-ho Tallers 3A propossa 8 sessions de dinàmiques de grup guiades per un equip de professional multidisciplinari que serveixen per aprendre noves competències, per compartir experiències, per desenvolupar nous hàbits de vida i per construir nous espais de relacions personals. A més Tallers 3A tracta de conectar a les persones participants amb l’oferta habitual dels casals de gent gran i amb les seves persones usuàries. Així mateix, procura generar noves oportunitats de participació social a les persones cuidadores no professionals, especialment en el cas de parelles de persones grans. Amb aquesta finalitat Tallers 3A promou el suport de persones voluntàries que participen en el projecte relatant la seva experiència en el casal, oferint-se com a acompanyants en les activitats, o ajudant en els desplaçaments quan es detecti que limitacions a la mobilitat poden ser una barrera a la participació. Tallers 3A està dissenyat per facilitar la participació de les persones grans amb dependència lleu en els casals de gent gran a través del suport de persones voluntàries.

Tallers 3A

La prevenció de la dependència una necessitat social poc coberta

L’aparició i agreujament de discapacitats a les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) és a l’origen del desenvolupament de les situacions de dependència. A Espanya el 24,31% de les persones grans manifesta tenir discapacitats en aquestes activitats segons revela l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència que l’Institut Nacional d’Estadística va realitzar a l’any 2008. A Catalunya la taxa de persones grans amb discapacitat a les ABVD és del 20,73%.

El suport de les Administracions Públiques a les persones grans amb dependència es centra cada cop més en aquelles situacions que són més severes, tractant de garantir el recolzament necessari per a mantenir les condicions bàsiques de qualitat de vida. Mentrestant, les persones amb risc de desenvolupar dependència i aquelles que ja afronten una situació de dependència lleu i, fins i tot de severitat moderada, queden al marge d’aquestes intervencions.

La prevenció quan abans millor

Abundant evidència científica, articulada al voltant del concepte de l’envelliment saludable i, més recentment, de l’envelliment actiu, aporta evidencies que la prevenció en salut, el foment de l’autocura responsable i la promoció de les relacions personals i la participació social són instruments eficaços per a frenar l’agreujament de la discapacitat i/o la dependència. Així mateix aquestes intervencions faciliten la contenció de les necessitats de suport social i sanitari d’aquesta població. A més, la nostra experiència indica que les intervencions obtenen millors resultats quan menys severa és la situació de dependència.

Com a casa enlloc

Davant de la situació de dependència, les persones grans aspiren a mantenir la seva vida quotidiana tan com això sigui possible, vivint en el seu domicili habitual i conservant els lligams amb la seva comunitat. Si la dependència és lleugera o moderada es prefereixen entorns no especialitzats per tal d’evitar l’autopercepció d’exclussió social. Quan la dependència es pot afrontar per si mateix, encara que sigui amb limitacions, sovint es tendeix a renunciar al suport social com a mecanisme de defensa. Evitem l’aïllament social amb el suport dels casals de gent gran Els casals de gent gran són equipaments socioculturals fortament arrelats al territori. Moltes persones grans utilitzen diàriament les seves instal·lacions per fer activitats i per enfortir les seves relacions personals. Una part d’aquestes persones deixa d’utilitzar aquests equipaments quan elles, o sovint les seves parelles, desenvolupen situacions de dependència, encara que aquesta sigui en graus molt incipients. Tanmateix, altres persones grans, que estan interessades, renuncien a descobrir aquests equipaments pels mateixos motius.